lunes, 8 de junio de 2015
domingo, 7 de junio de 2015
HISTÒRIA DE LA MÚSICA
DURANT AQUEST CURS HEM ESTAT TREBALLANT ELS PERÍODES DE LA MÚSICA EN LA HISTÒRIA
ACTIVITAT DADES D' ESPANYA
PIB Espanya
El producte interior brut d'Espanya el 2014 ha crescut un 1,4% respecte a 2013. Es tracta d'una taxa major que la de 2013, que va ser del -1,2%.
En 2014 la xifra del PIB va ser de 1.058.469 M. €, de manera que Espanya és l'economia número 14 en el rànquing dels 183 països dels que publiquem el PIB. El valor absolut del PIB a Espanya va créixer 9.288 M. € respecte a 2013.
El PIB d'Espanya el 2014 va ser de 22.780 €, 262 € més gran que el de 2013, que va ser de 22.518 €. Per veure l'evolució del PIB per càpita és interessant mirar uns anys enrere i comparar aquestes dades amb les de l'any 2004 quan el PIB per càpita a Espanya era de 20.099.
Si ordenem els països que publiquem en funció del seu PIB per càpita, Espanya es troba en bon lloc pel que fa al nivell de vida dels seus habitants, ja que ocupa el lloc número 28 del rànquing de 183 països dels que publiquem aquesta dada.
En aquesta pàgina pots veure l'evolució del PIB a Espanya. Pots veure el llistat complet dels països dels que publiquem el PIB clicant en PIB i veure tota la informació econòmica d'Espanya en Economia d'Espanya.
POBLACIÓ ESPANYOLA
Espanya va tancar 2014 amb una població de 46.464.000 persones, el que suposa un descens de 48.199 persones, 75.392 dones i 140.299 homes, respecte a 2013, en què la població va ser de 46.512.199 persones.
Espanya és el 29è país en població dels 184 dels que publiquem aquesta dada en DatosMacro.com.
La població femenina és majoritària, amb 23.634.738 dones, el que suposa el 50.86% del total, enfront dels 22.877.461 homes que són el 49.23%.
Espanya presenta una densitat de població moderada, amb 92 habitants per Km2, està en el lloc 106 pel que fa a densitat es refereix.
En aquesta pàgina et mostrem l'evolució de la població a Espanya. Pots veure una llista amb la població d'altres països clicant en Poblacióny veure tota la informació econòmica d'Espanya en Economia d'Espanya.
RESUM GRUP D' EXPERTS
Resum 3: Mètode de substitució
Per resoldre un sistema pel mètode de substitució s’aïlla una de les incògnites d’una de les equacions i es substitueix en l’altre equació.
2x + y = 4
x + 2y = 5
En la primera equació aïllem la y.
2x + y = 4 
y = 4 - 2x
En la segona equació la y per trobar la x.
x + 2y = 5
x + 2(4 - 2x) = 5
x + 8 -4x = 5
8 - 5 = 4x - x
3 = 3x
x = 1
En la primera equació aïllem la y substituint la x pel valor que hem trobat.
2x + y = 4
2(1) + y = 4
2 + y = 4
y = 4 - 2
y = 2
Ja hem trobat les dues incògnites.
Ara podem fer la comprovació:
2x + y = 4
2(1) + 2 = 4
2 + 2 = 4
4 = 4
Quan usem aquests mètode?
x = 5 + y 
-Quan una de les incognites ja està aïllada. 2x + y = 11
- Quan el coeficient d’una de les incògnites és 1.
EXAMEN GRUP D' EXPERTS
EXAMEN
1.
2.
3. El Jaume fa una festa a casa seva. Va al supermercat i compra 3 paquets de patates fregides i 2 ampolles de suc de llimona per 8 €. Més tard torna a comprar 2 paquets de patates i 1 ampolla per 5 €. Quin és el preu dels dos productes?
4. Tenim 5.5 € en 15 monedes de 50 y 10 cèntims. Quantes monedes de cada classe tenim?
REDACCIÓN DE SANT JORDI
EL ASESINATO DE UNA NIÑA
Todo empezó en un pequeño pueblo que tan solo habitaban un par de campesinos y unos pobres desgraciados que
estaban enfermos. No era un pueblo muy grande, estaba como abandonado y hacía
mucho tiempo que no tenía alcalde y la gente que quería ir a vivir por esa zona
se le pasaban las ganas debido al pésimo
estado del pueblo. Las casas estaban a punto de derrumbarse, ese pueblo se llamaba
Arribaldo, ese nombre provenía del primer alcalde de ese pueblo, el apellido del
alcalde era Arribaldo. Al lado de Arribaldo
había otro pueblo, pero no tenía ningún problema , estaba mucho mas modernizado y en el
habitaban personas que tenían un gran nivel de vida, este pueblo sí que tenia ayuntamiento y
también un alcalde formal y simpático,
el pueblo se llamaba Sedam, este pueblo solo quería gente que se ganase bien la vida.
Un día en Sedam llegó un chico con una forma
de vestir peculiar, ese hombre
venia de fuera, quería poder alojarse en alguna casa solo para un par de
semanas. Al llegar a Sedam lo primero que hizo fue ir al ayuntamiento, a preguntar
al alcalde si se podía alojarse en una casa que en ese momento no hubiera gente, el alcalde le
contestó que ni hablar, y él se marchó.
Al salir del ayuntamiento aquel hombre no sabía qué hacer y no a mucha
distancia vio un pueblo, ese pueblo era Arribaldo. Antes de entrar al pueblo vio que en una pared había
un grafiti que decía: ”Bienvenido
a este pueblo, saluda a los fantasmas”, ese hombre no creía en estas cosas así que se acerco al interior del
pueblo. Seguidamente entro en una
casa abandonada y allí paso la primera noche. Por la mañana se marchó de esa
casa y al salir escucho un grito de una niña, al hombre le pareció que venía de
una casa que salía humo, y hacia allí se dirigió. Al estar más cerca de la casa se paró un
momento a pensar y se dio cuenta de que
él y la niña puede que estuviesen en peligro, en ese momento dejó la valentía y
el coraje y se marchó tan rápido como pudo en dirección hacia Sedam. Al llegar se fue primero al
ayuntamiento pero estaba cerrado, se acercó al horario y vio que hacían huelga,
pero en el horario ponía un número de
teléfono, se puso la mano al bolsillo para coger el teléfono y marcar los números, ¡ Pero el teléfono no
estaba!¡ Lo había perdido! Se puso a correr y estuvo de suerte, vio una
persona por la calle y le pidió el teléfono,
la persona le dijo que se diese prisa que se tenía que marchar y rápidamente el hombre llamó al alcalde para
contarle que en Arribaldo podía haber
un supuesto asesinato. El alcalde le dijo que de inmediato mandaba coches patrulla de la policía y ambulancias por si había un tiroteo
y salían heridos, ser lo más rápido posible en intervenir. Como Sedam era un pueblo tan organizado en
unos instantes ya se oyeron las sirenas
de los coches de policía y ambulancia, seguidamente el hombre vio que los coches de las intervenciones
policiales bajaban la calle donde él
estaba y se dirigían en dirección hasta la casa donde había el supuesto asesinato. Un coche de policía llevó al
hombre hasta la casa que salía humo,
la policía rodeo la casa y habían francotiradores en los tejados de otras casas apuntando a la del presunto
asesinato. Cuando la policía ya estuvo
toda preparada para intervenir un hombre con un chaleco antibalas de puso delante de la
casa y con un megáfono dijo:”¡La policía está por toda tu casa, si no dejas a
la niña tendremos que intervenir!”, de esa casa
no salía nadie y el policía dijo: ”¡No te voy a dar más oportunidades, voy a
contar hasta tres!” y el policía dijo: ”1,2…” y rápidamente salió un hombre con una niña y dijo: ”¡No nos matéis, todo ha sido un malentendido!”,los policías no
dispararon y le preguntaron entonces que quería decir el grito de la niña, el hombre dijo que la niña había visto una araña y por esto gritaba y entonces la policía se puso a reír y con el megáfono dijo al resto de policías
que había sido una falsa alarma y todo el mundo se marcho.
El
hombre se disculpó con el padre y la hija y desde ese día no volvió a montar jaleos sin estar seguro de que
pasaba.
MICRORELAT (DESIGUALTATS DE GÈNERE)
LA
MARE DESESPERADA
-Estimada, em pots
planxar la roba?-va preguntar el marit.
-Sí reiet!- contestà
la dona.
-Mare, em pots fer el
llit?
-Espera’t que acabi
de planxar!!!
-Va, mare!!!
-Fill, que no veus
que no dono a l’abast?
-Ai, no em mengis
l’olla i fes el que et dic sisplau!
La mare va deixar la
planxa i es va posar a plorar desconsoladament. El fill entrà a la cuina i veié
que la mare plorava. Van parlar del tema arribant a la conclusió que pare i fill
intentarien no tractar-la d’aquella manera.
LA GRAN MURALLA XINA
INTRODUCCIÓ
Nosaltres hem escollit de treballar del tema de les estructures, la gran Muralla Xina. Nosaltres hem escollit aquest tema perquè ens semblava interessant ja que és molt i molt gran i tota la història que porta a darrere. També hem escollit aquest tema perquè ens ha semblat impressionant que amb les poques màquines que tenien antigament poguessin construir una infraestructura de tanta grandària. Durant aquest treball els objectius que volem saber, són: Com es va construir, per què es va construir, quan es va construir, la seva estructura, etc.
CONTEXTUALITZACIÓ
La Gran Muralla Xinesa és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra que es van construir per protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.
Va començar a construir-se al segle III aC.
La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans. La muralla s'estén, en forma d'arc. Va des del congost de Shanhai al golf de Bo Hai fins a LobNor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.
Entre els segles V aC i el segle XV va ser construïda, reconstruïda i restaurada. La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès.
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. Es creu que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció i és el projecte més llarg del món que va durar segles.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
RECORREGUT
Les províncies, municipalitats i regions autònomes per les quals passa la Muralla són: Gansu, Hebei, Henan, Hubei, Hunan, Jilin, Liaoning, Mongòlia interior, Ningxia, Pequín, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sichuan, Tianjin i Xinjiang.
COM ES VA CONSTRUÏR
La gran muralla xina es va construir en cinc grans fases que van tenir les seves característiques i les seves històries. El fet de com es va construir la gran muralla Xina ha influït a la història de Xina i tot és un fet històric. Les grans cinc fases van ser:
-Període anterior a la unificació de la Dinastia Qin
-Període de la Dinastia Qin
-Període de la Dinastia Han
-Període de baixa activitat
ARQUITECTURA
Materials
Els materials que van ser utilitzats van ser els disponibles en els voltants de la construcció. Prop de Pequín es va utilitzar pedra calcària. En altres llocs es va utilitzar granit o maó cuit. Això la va fer molt resistent als impactes d'armes de setge.
A la paret de la dinastia Qin, la matèria primera depenia de la disponibilitat de terra. Les parets es van construir en capes alternes de grava triturada i canyes, van ser cobertes amb argila per a ser protegides de l'erosió i fer més difícil d'escalar.
Els terres eren a base d'una barreja de pedra i morter en quatre o sis capes, compactats amb rodets fets amb troncs d'arbre. Es van evitar les escales i en el seu lloc es van posar rampes, podent d'aquesta manera ser utilitzada com a via de comunicació i transport.
ESTRUCTURA
El mur tenia una altura de set o vuit metres, arribant a deu en alguns punts, amb una amplada de set metres a la base i sis a sobre de tot.
Bàsicament, la seva estructura va consistir en una llarga tàpia d'argila i sorra piconada coberta amb diverses parets de maó que la van fer molt resistent.
La tècnica més utilitzada per a la realització dels murs va ser la de realitzar un esquelet de fusta que s'emplenava amb capes de terra, una sobre l'altra. Es deixaven assecar i es retirava la carcassa, deixant sòlids murs de terra. En alguns trams aquesta terra era barrejada amb pedres o cobertes amb maons.
PER QUINS ESFORÇOS NO ESTÀ PREPARADA L’ ESTRUCTURA?
La gran muralla xina es va construir amb pedres, terres i els materials de la zona que la estaven construint, per tant hi ha llocs que si no s’ ha conservat a causa de la seva allargada. Hi ha llocs que s’ ha anat derrumbant per culpa de l’ erosió del temps, la pluja, el vent, i tots els fenòmens atmosfèrics. Això també ha probacat que només hi hagui una tercera part de la muralla que estigui en condicions.
CURIOSITATS
Actualment només es conserva un 30%, uns 8.800 km, de la longitud total de la muralla, de uns 21.196 km. Si es prenguessin tots els maons que van ser utilitzats per a la construcció de la Gran Muralla Xina durant la Dinastia Ming, es podria construir un mur d'un metre i mig d'alt que donés 5 voltes a la Terra.
Corre una llegenda que afirma que la Gran Muralla Xinesa és tan gran que es pot veure des de l'espai; doncs bé, no és cert, ja que és massa estreta com per ser vista des de tan lluny i la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu.
CONCLUSIONS
En aquest treball de la Gran Muralla Xina, al ser una obra que es va construir fa milers d’ anys, no hem trobat alguna informació com per exemple els mecanismes de construcció, els tipus d’ esforços, la tracció, el cisallament i la flexió. Això creiem que no està a cap pàgina d’ internet perquè o no s’ ha documentat o perquè simplement no s’ ha estudiat.
Per tant creiem que al ser un monument tant històric s’ hauria d’ estudiar més i saber totes aquestes dades que són tant importants a l’ hora de saber més.
Ens ha semblat molt interessant aquest treball ja que hem après coses que no sabíem i ens han interessat molt. Al principi voliem fer la Òpera de Sídney però ens vam decidir per aquest tema perquè ens va semblar més interessant.
BIBLIOGRAFIA
TREBALL REALITZAT PER: Arnau Beltrà i Jordi Bonastre
viernes, 24 de abril de 2015
EL FRACKING
-Què és?El Fracking consisteix en l’extracció de gas natural fracturant la anomenada roca mare. Mitjançant aquesta tècnica poden extreure bosses de gas molt grans que hi ha a l’interior de la Terra. El fracking és una cosa pionera i encara s’està comprovant si pot provocar alguns riscos com terratrèmols o coses semblants a llarg termini.
-Com s’extreu el gas?Per extreure el gas atrapat a la roca s’utilitza una tècnica de perforació mixta:en primer lloc es perfora fins a 5000 metres en vertical i després es perfora diversos quilòmetres en horitzontal. Llavors s’injecta aigua i components químic a gran presió. Això fa que la roca es fracturi i el gas s’allibera i ascendeix a la superfícies a través del forat. El procés es repeteix per tota la roca rica en gas. Una vegada extret el gas una part de la barreja injectada torna a la superfícies,això significa que es deixen addiuctius químic al interior de la Terra i poden provocar diverses repercussions.
-Història del fraquing:Les injeccions al subsòl per afavorir l’extracció de gas es van començar a l’any 1860,a la Costa Est dels Estats Units,en aquell temps feien servir nitroglicerina per extreure’l. Al 1930 es van començar a utilitzar àcids en lloc de materials explosius. Cap al 1947 es va estudiar per primera vegada la possibilitat d’utilitzar aigua. Aquest mètode va començar a aplicar-se industrialment. Però fins a l’any 2002 no es va començar a utilitzar aquest mètode d’aigua amb químics. Fins al 2010, es calcula que s’han realitzat fins a 2,5 milions de fractures hidràuliques a tot el món. A Europa no existeix una regulació sobre la tècnica del fracking i això fa que molts llocs s’hi hagin sumat. A Espanya,el Ministeri d’indústria i comunitats autònomes com el País Basc o Castella i Lleó estan concedint permisos de dur a terme aquesta pràctica malgrat disconformitat de diverses organitzacions.
-Problemes a causa del fracking:
La tècnica del fracking porta una sèrie de problemes associats a aquest tipus d’explotacions. Entre els problemes que causa a l’entorn de les explotacions on s’utilitza aquesta tècnica podem destacar:·Contaminació de les aigües superficials i subterrànies.·Contaminació de l’aire.·Afeccions a la salut humana.·Alteracions del paisatge i el terreny.·Contaminació de sòls en tancar els pous.·Risc sísmic.
-Què és?El Fracking consisteix en l’extracció de gas natural fracturant la anomenada roca mare. Mitjançant aquesta tècnica poden extreure bosses de gas molt grans que hi ha a l’interior de la Terra. El fracking és una cosa pionera i encara s’està comprovant si pot provocar alguns riscos com terratrèmols o coses semblants a llarg termini.
-Com s’extreu el gas?Per extreure el gas atrapat a la roca s’utilitza una tècnica de perforació mixta:en primer lloc es perfora fins a 5000 metres en vertical i després es perfora diversos quilòmetres en horitzontal. Llavors s’injecta aigua i components químic a gran presió. Això fa que la roca es fracturi i el gas s’allibera i ascendeix a la superfícies a través del forat. El procés es repeteix per tota la roca rica en gas. Una vegada extret el gas una part de la barreja injectada torna a la superfícies,això significa que es deixen addiuctius químic al interior de la Terra i poden provocar diverses repercussions.
-Història del fraquing:Les injeccions al subsòl per afavorir l’extracció de gas es van començar a l’any 1860,a la Costa Est dels Estats Units,en aquell temps feien servir nitroglicerina per extreure’l. Al 1930 es van començar a utilitzar àcids en lloc de materials explosius. Cap al 1947 es va estudiar per primera vegada la possibilitat d’utilitzar aigua. Aquest mètode va començar a aplicar-se industrialment. Però fins a l’any 2002 no es va començar a utilitzar aquest mètode d’aigua amb químics. Fins al 2010, es calcula que s’han realitzat fins a 2,5 milions de fractures hidràuliques a tot el món. A Europa no existeix una regulació sobre la tècnica del fracking i això fa que molts llocs s’hi hagin sumat. A Espanya,el Ministeri d’indústria i comunitats autònomes com el País Basc o Castella i Lleó estan concedint permisos de dur a terme aquesta pràctica malgrat disconformitat de diverses organitzacions.
-Problemes a causa del fracking:
La tècnica del fracking porta una sèrie de problemes associats a aquest tipus d’explotacions. Entre els problemes que causa a l’entorn de les explotacions on s’utilitza aquesta tècnica podem destacar:·Contaminació de les aigües superficials i subterrànies.·Contaminació de l’aire.·Afeccions a la salut humana.·Alteracions del paisatge i el terreny.·Contaminació de sòls en tancar els pous.·Risc sísmic.
lunes, 6 de abril de 2015
REDACCIÓ "EL SOMRIURE DEL GAT"
QUE DIFÍCIL ÉS SER
ADOLESCENT
Hola a tots els
lectors que estigueu llegint aquesta història. Jo em dic Laura tinc quinze
anys, tinc uns gustos i unes manies que no són normals, per exemple, m’encanten
els animals, prefereixo conviure abans amb el meu gos que amb la meva família.
Actualment visc amb els meus tiets. Quan
era petita vam tenir un accident de cotxe, i tràgicament van morir els
pares i el meu germà. Ja no me’n recordo però a vegades en parlo amb la tieta i
ella em recorda aquell tràgic moment. Em
dol molt pensar-hi, però gracies a les teràpies que faig aconsegueixo deixar de
pensar en el passat i viure el present amb tota la il·lusió del món. La relació
amb els tiets no és gaire bona, perquè ells em volen fer de pares quan en
realitat no ho són, cosa que a mi no m’agrada gens i fa que m’enfadi i ho pagui
amb altra gent. Una altra de les coses que no suporto de la nostra relació és que sempre que m’enfado no em fan cas i em diuen
que estic a l’adolescència. Jo no li
acabo de trobar el sentit a això de l’adolescència, sembla que parlin d’una
malaltia. I jo no estic malalta! Però...resulta ser que quan estàs entre els
tretze i els setze anys tens un comportament un pèl estrany. Jo no m’ho noto.
Les meves aficions són: caminar pel bosc en busca de noves espècies vegetals, llegir llibres de fauna i flora de
diferents països i ensinistrar al meu gos perquè faci coses que la resta de gossos
no fan. Com podeu veure sóc una noia que m’apassiona la natura.
Per posar-vos un
exemple us diré que l’any passat vaig guanyar un premi en un concurs molt
curiós. Consistia en respondre unes
preguntes molt concretes que em feia un membre del jurat. Aquesta persona
triava una foto d’un animal i jo havia de dir el nom científic, el nombre d’ossos
que tenia el bitxo i a quina família pertanyia. Em va tocar respondre una foto de les vuit-centes varietats de granotes
que hi ha a Costa Rica. La veritat és que ho vaig passar fatal! A la primera
pregunta dubtava, tremolava i em suaven les mans però la vaig fer bé i llavors
ja em vaig llençar i em va anar sortint tota la informació de la boca com si fos una
cotorra. Ah sí! També us haig d’explicar un secret que només el sap el meu gos,
la tieta i jo. Aquest any ha arribat un nen nou a l’escola,es diu Lluís. Viu en
una casa enmig d’un turó, aïllada de la civilització,a un petit poble anomenat
Matadepera. És fascinant viure en un lloc com aquest! El Lluís té un caràcter
un pèl peculiar, com el meu. El que us volia confessar és una cosa molt forta.
Cada dia, quan arribo a l’escola i veig al Lluís noto unes pessigolles a l’estómac.
Fa dies li vaig comentar a la tieta, perquè no sabia què era aquella sensació tan estranya
que m’ estava passant. Em vaig espantar una mica. Pensava que era mal de panxa,
que alguna cosa no m’havia sentat bé. Però... quan vam anar juntes al CAP i li vaig comentar al
metge la reacció que tenia el meu estómac en certes circumstàncies, va començar
a riure i riure molt exageradament sense parar. Em vaig quedar tan sorpresa de
la reacció d’aquell bon home que inclús em van venir ganes d’haver marxat
correns. Quan es va haver calmat em va dir que allò era la cosa més normal del
món i no em va voler dir el perquè em passava allò. Ai renoi!! Ara resultarà
que un mal de panxa és molt normal!
Jo no entenia res! Al
moment vaig veure com el senyor rialler convidava molt educadament a la tieta a
sortir del consultori i esperar-se a la sala de visites.
Ai, mare meva! I ara
que fa aquest bon home? Perquè fa sortir la tieta? Es va asseure a la seva
cadira i llavors va començar a parlar en un to més seriós.Em va explicar que
aquella sensació estranya que jo tenia a la panxa significava que m’estava fent
gran i algun nen m’agradava, que era molt normal sentir-se així. En sortir del
consultori li vaig comentar a la tieta, i ella va fer el seu gran diagnòstic:
l’adolescència. Apa, sant tornem-hi! Ja torno a sentir la famosa malaltia...
En arribar a casa vaig estar pensant el perquè m’agradava
el Lluís i en un moment vaig obtenir la solució, el Lluís tenia els mateixos gustos
i peculiaritats que jo. Ell vivia en una casa al lloc perfecte per descobrir
nous essers vius,en definitiva, era el noi perfecte! El problema ara, era que
jo no sabia com fer-m’ho per agradar-li. Per començar em vaig posar en el
navegador del meu ordinador i principalment el que sortia era: anar ben
vestida,coincidir en gustos i intentar
parlar amb ell. Però la principal cosa era ser amable i simpàtica per començar
a tenir una bona relació. Si voleu que us digui la veritat,en veure que m’havia
d’esforçar tant, em va agafar una mica de mandra. Clar, com que jo en aquest aspecte
era principianta, m’ho havia de treballar molt més. L’ únic que m’ajudava a
tirar endavant era pensar en ell i la nostra preciosa relació que tindríem més
endavant. Dels tres aspectes que vaig buscar a Internet el de coincidir amb els
gustos era el més fàcil d’aconseguir, però el de vestir i ser simpàtica eren
els que em feien més por. Seguidament vaig baixar cap al menjador i li vaig dir
a la tieta si podíem anar a comprar una mica de roba. Ella em va contestar que
no perquè estava veient un programa a la televisió, la meva reacció va ser escapar-me
de casa sense que la meva tieta se’n adonés i agafar la bici per anar al centre
de la ciutat a comprar les coses essencials per agradar-li a un nen. Vaig
comprar-me dos parells de texans, dues samarretes curtes per provocar una mica,
una colònia i em volia comprar unes sabates però ja no m’arribava. Aquell dia
em va sortir rodó perquè la tieta no se’n va adonar. Ara em faltava l’aspecte
de ser simpàtica amb ell, que és el que més em costaria,perquè jo principalment
amb la gent de la meva edat era més aviat
tímida. En canvi amb els adults sóc molt oberta i poc reservada. A
l’endemà en veure el Lluís anava a parlar amb ell però en acostarm’hi em va
tornar a agafar les pessigolles a la panxa, Seguidament vaig marxar molt
nerviosa. En tornar a casa vaig estar practicant el que li diria a l’endemà per
no tornar-me a trobar en aquella situació. Em vaig aixecar, vaig mirar per la
finestra i vaig veure un estol d’ocells preciosos que emigraven, em vaig vestir
d’aquella manera provocativa,em vaig posar aquella colònia que feia tanta bona
olor i només em faltava tenir més amistat amb ell. En arribar a l’escola ja em tornava
a agafar aquells nervis. Em van començar a suar les mans,però després vaig
saber reaccionar a aquella situació, estar una mica mes tranquil·la.En Lluís va
entrar per la porta i em vaig acostar a ell. Segons el que havia llegit en
aquella pàgina web primer m’havia de presentar i després ja començar a
explicar-li anècdotes i històries que el fessin riure per agafar mes confiança
entre ell i jo. Això és el que vaig fer i...Sí, sí! Va funcionar!! Vaig aconseguir estar tot el dia al seu
costat però ara l’únic problema era que jo no s’havia si li havia agradat o no.
Quant va sonar el timbre per marxar cap a casa ell i jo vam ser els últims en
abandonar la classe, jo li vaig dir:
-Lluís que sàpigues
que m’ho he passat molt bé amb tu!
Ell em va cridar i va
dir:
-Laura,tu m’estimes?
En aquell moment em
vaig posar molt nerviosa i no vaig saber que contestar. No em volia equivocar
en aquella resposta,i sense pensar-m’ho ni un moment li vaig contestar
-Si, jo t’estimo però
no s’havia com dir-t’ho i...
En aquell moment em
vaig quedar en blanc. No sabia què dir ni què fer, fins que ell em va mirar als
ulls i em va besar. En aquell moment em vaig sincerar completament i li vaig
dir tot el que sentia.
Ara que ja fa dos
anys que estem tenint aquesta relació estic molt orgullosa de mí mateixa, perquè
haig de reconèixer que jo era molt especial i principalment tímida i ningú hagués
pensat que acabaria tenint una relació. A part també haig de dir que ara no em
sento tant sola i mai recordo els pares i el meu germà, cosa que em va molt bé.
Amb això vull que penseu que ningú té cap límit i ningú s’ha de sentir inferior
per ser diferent, com podria ser el meu cas. Gràcies a tots els lectors que
hagin llegit la meva petita història i espero que us hagi agradat!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)